sub1SELECT imagen FROM sub_secciones_web WHERE id='65'
Centro de Recepción e Interpretación del Prerrománico Asturiano
Facebook
Twitter
Instagram
Youtube
App Móvil

En Villaviciosa

San Salvador de Priesca

Información xeneral

El testu d´una inscripción consagratoria perdida fecha esti actu nel añu 921. Nesta ocasión, l´edificiu debía de tar rematáu o próximu al so remate. Trátase entós d´un edificiu de notable importancia, testimoniu de la pervivencia de les técniques y proyectos del sieglu IX en tiempos yá avanzaos del sieglu X. Por copies que recueyen el testu d´inscripciones perdíes, sabemos que los sos altares taben dedicaos al Salvador, San Xuan Bautista y Santiago, como´l templu vecín de Valdediós.

La so planta respuende perfectamente al modelu basilical asturianu: tres naves, de tres tramos sobre pilares, triple cabecera enmarcada en muriu testeru rectu, cámara supraabsidal sobre la capiya central, antecuerpu occidental tripartitu y dos presumibles habitaciones llaterales, al Norte y al Sur, abiertes al tramu oriental de les respectives naves llaterales.

Diverses reformes, asocedíes con probabilidá nos sieglos XVII-XVIII, modificaron fondamente l´espaciu occidental, nel que na so dependencia Norte se caltién la pila bautismal orixinal. Güei apréciase una tribuna de madera sobre l´espaciu central, a la que s´apuerta dende la escalera asitiada na dependencia meridional. Al mesmu períodu históricu hai qu´atribuyir el valtamientu de l´habitación septentrional y la reconstrucción de la meridional, que güei desempeña les funciones de sacristía. El pórticu o cabildru amestáu a la fachada Sur ye posiblemente obra del sieglu XIX.

La cubierta ye de carpintería de madera en tol edificiu, quitando nes tres capiyes de la cabecera, onde se construyeron bóvedes de cañón. La fábrica esterior del edificiu compónse de zócalu perimetral de mampostería y sillarinos, sobre´l que s´alcen los murios, del mesmu apareyu, con filaes poco regulares. Articulen los paramentos estribos de sillería, inxertaos nel muriu. Nes esquines emplegáronse sillares, d´hasta 50 cm de grosez nos murios y 75 cm nel zócalu.

El llume ta garantizao por cinco vanos rectangulares abiertos na paré Norte de la nave central, y otros cuatro na Sur. Los murios testeros de les capiyes tán dotaos de vanos rectangulares, de los que´l correspondiente a la capiya Norte caltién la celosía orixinal.

La cámara ciega supraabsidal ábrese al esterior per aciu d´un vanu doble, con partelluz central de pilar y arquinos de lladriyu, bien asemeyáu na so concepción al de Santu Adrianu de Tuñón.

Los capiteles de l´arquería perimetral de la capiya central constitúin la prueba mayor de la vitalidá creadora nel territoriu asturianu a principios del sieglu X.

Ye bien escasu´l bagaxe pictóricu calteníu. Reduzse a nicios débiles nos murios de les naves central y llaterales y nos ábsides. Quitando mínimos y non significativos detalles decorativos, les pintures de Priesca, no caltenío, reproducen la concepción y temes de la tradición apaecida en Santuyano un sieglu antes. Magar lo escaso de la superficie caltenida, puede afirmase qu´hubo cierta incomprensión a la de reproducir los modelos, y una notable perda de calidá técnica.

Datos d´interés

Accesos
Villaviciosa. Priesca.


Visites
Contactu y más información: Tfnu: Oficina de turismu (985 891 759), Parroquia (985 976 712).

Horaires: xunetu y agostu, martes y viernes, de 17:00 a 19:00 h.